potser era una neu de flors
els cirererers bords canviaven d'estació
a penes escoltaves els ocells
amb els ulls fixos en la teva infantesa
escriure a Abitibi
-altres van a París-
la infantesa per retrobar
les olors els sorolls les llums
el lloc precís de la memòria
el fogar de l'arribada a la vida
la marxa
d'aquí el poble a la ciutat
d'aquí la nena a la dona
una història per reprendre
escriure a La Sarre
escriure una història de dona
llegir la història de les quebequeses
voler formar part de la Història
admirar l'audàcia d'aquestes dones
la seva força
compartir les seves esperances
inscriure-hi energia fervor
què he vingut a buscar aquí
un lligam potser
aquell que em lliga a les meves mares
aquest jo voldria saber
qui és ella
aquest jo encara no sap molt bé
on va ella
aquest jo s'anima tots els vespres
una mica menys
aquest jo estima tots els dies
una mica més
Célyne Fortin
10.11.2005
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
Pero que blog más hermoso, lamento mucho no haber sabido antes de esta encomiable labor antropológica.
Increiblemente deudor ...te seguiré muy amenudo.
La Adelfa Blanca
Me alegro que te guste! Me da verguenza y todo lo que dices...
te ha gustado la poesía? La encontré casi pr casualidad, y ahora la quiero memorizar para no olvidarla...
Post a Comment