Avui anava a fer un post de categoria, rall-... il·lustrant-vos sobre l'interessant món de la ruta de la seda, o a escriure una elegia de dolor per la mort de Pat Morita. Però com que és el meu blog, "me lo follo cuando quiero" (mira las ordinarieces que me haces memorizar Blanquita), i fer conya dels traumes és molt sa (¿?), tornaré al tema recurrent de la vista.
Què que m’ha passat ara? Doncs que he anat a l’oculista. Un altre cop. I un altre cop he perdut vista. 1,5 dioptries a l’ull dret. La pobre noia feia un rictus desesperat perque no es notés massa que estava flipant, i el metge m’ha canejat per amorrar-me massa a les coses, llegir sense prou llum, i en definitiva, per gastar una vista que no tinc. He guanyat dioptries amb el dret perque l’ordinador está ladejat cap al costat dret de la taula? Segons el metge, aquestes dioptries es corregirien, però, i si no és veritat? I si no deixa d’augmentar? Mira que després de Nip/tuck la meva confiança en els metges ha decaigut molt, eh?

Sigui com sigui, si voleu saber el grau de paciència que posseïu només heu d’anar a que us toquin el globus ocular per medir la còrnia. I tenen raó, no fa mal. Però angúnia...

I potser que talli ja, que aquest post calculo deu ser un quart de dioptria, així pel cap baix.