"El sexo es como un friso épico"

Después de que me fuera revelada esta frase, empecé a entender mucho mejor la mentalidad masculina.

Caçant papallones, ignorant d'on vénen...

19 de març de 2007, El periódico. Entrevista a la contraportada. Una dona del sud-est asiàtic, Veasna Chan, va ser venuda com a esclava sexual però va poder escapar gràcies a l'ajuda d'un client, i avui, denuncia la falta d'interès de governs (del sud-est i d'Europa) per ajudar a les dones com ella.
Res de nou sota el sol. L’esclavitud canvia de noms i formes, però es manté. Es sofistica, els donen drogues per mantenir-los controlats o treballen per marques superguais com Ikea, però continuen sent mercaderia.
La reflexió però, em va venir per un altre lloc. Llegeixo: “Bajé la dosis de droga y esperé la ocasión. Y esa ocasión llegó de la mano de un cliente vietnamita. Tres compañeras y otro cliente chino sostuvieron la cuerda confeccionada con sábanas anudadas por la que bajé desde un cuarto piso.”
I continuo: “Perdón, ¿ha dicho que dos clientes la ayudaron?
--Sí. La mayoría no sabían que éramos esclavas sexuales. Creen que cobras por el servicio. A menudo son ellos los que salvan a las chicas.


No critico l’actuació d’aquests homes. Es van arriscar, i la van ajudar. La policia no té mitjans ni interés, per a què intentar recorre-hi?
Però què vol dir exactament que no saben que són esclaves sexuals? Com? Vaig pensar en el nostre país. Estant insinuant que quan es va a buscar els serveis d’una prostituta i et trobes que és rossa, amb ulls blaus, i que quasi no entén l’espanyol, no et preguntes si està allà voluntàriament o potser és part d’una de les moltes màfies? Si fa això per necessitat, o per obligació, o per por? I quan té cara de ser massa jove?
O és que potser dir que no se sabia res és el més fàcil, no preguntar, no fer suposicions, no pensar. Són potser innocents simplement perque eren ignorants? Fins a quin punt no ho feien voluntàriament, inconscientment?

Vas a comprar a una botiga en cadena, i et preguntes quan de tot això ho han fet nens o semi-esclaus. Però és difícil saber-ho, i acabes no buscant, no interessant-te. Però la prostitució està allà, l’esclau és davant teu i només cal preguntar.

Ningú va anar a buscar les altres, i eren 200. El turisme sexual va en augment. I Chan es lamenta perque si se sap que ha exercit la prostitució no voldran casar-se amb ella.

Ser dona és un fàstic.

Podria escriure moltes coses. De fet, tinc molts articles. Un que parla de la correlació entre drogues i fracàs escolar, i per tant, pren decisions per mi, fins i tot intenta llegir-me el futur. Un altre que em dóna esperança i em detalla el nou moviment per la defensa dels drets de les dones sorgit a l'Iran, esperança que em treu la nova llei del govern britànic que ha decidit sol·lucionar la diferència de sous entre homes i dones abaixant-los tots per igual.

Però per a què? Que potser no està escrit ja? De què servirà? Us mourà a vosaltres? Ho farà amb mi? Em treurà la tristesa que tinc en aquest moment i que no aconsegueixo que se'n vagi?

A Alemanya!!!

A veure...danke, willkommen...sí, crec que no sé dir res més. Sort que allà sí que aprenen anglès a l'escola. Gràcies "casero" per la foto.

El Periódico, 14 de gener de 2007, pg. 40:

Amb els coolhunters passats de moda, el que es porta ara són els analistes de tendències. Daniel Córdoba-mendiola, de 31 anys, n'és un. Dirigeix The Hunter [pero no havien mort???], una consultora de Barcelona que es dedica a assessorar sobretot el sector de l'oci i la cultura sobre tot allò que es consumirà en els pròxims anys. (...)
La Bíblia dels analistes de tendències és el màrqueting, i la seva fe no té límits. " Vol saber quin és el millor accessori de la temporada?", pregunta Córdoba-Mendiola." Un fill. Un cop ja has viatjat, ja tens la teva carrera i el teu estil de bossa, què més pots tenir? Un fill, que es convertirà en el pròxim centre de consum de la teva vida".

Así que venga, aplicaos el cuento y follad, hijos míos, pero sin condón y con pareja hetero, como manda el Papa. Yo lo haría, pero ya sabéis, aún no he terminado la carrera y por el número de bolsos que tengo aún no he encontrado mi estilo....

Primo nuevo!

Aunque debo confesar que en lo que más he pensado ha sido en lo que debe doler un parto.
Pero es precioso, pesa 4 kilos y tiene unos ojos enormes.

L’habitació busca amb què omplir-se.
Ella no serveix, nina de porcellana,
poncella pàl•lida de prímula
que permet veure a les fades
si estàs prou temps amb ella
aspirant el seu silenci,
bevent les seves pupil•les,
guaitant el buit infinit que la rodeja.
Esperant algun soroll.
Cercant un alè que no trobes
encara que plantis un mirall al seu davant.