Despedidesssss

Així, en plural perque al costat de la despedida de soltera de ma cosina en feien la d'un tal Ángel que a les onze ja roçava el coma etílic, el pobre. En un lloc cutre com pocs on feia una calooooor...i no em refereixo a l'streaptease, pel que ens van baixar a la planta de baix on sí s'estava fresc. Què puc dir? Una despedida, amb tot el que implica. I de fet, ens avorríem. Sort de la iaia de la núvia (que ho dic des de ja, no es parentel·la meva) que ens va animar la nit acosant qualsevol cosa amb un lleuger caire masculí que s'acosté per allà. Poca conya, que espantar un boy, amb l'experiència que tenen, no ho fa tothom.

Sabiduría materna

A la una del migdia, acalorada com estava després d'un llarg viatge fins la universitat en un cotxe (el meu) sense aire acondicionat, la meva mare m'ha demanat que l'ajudés a entrar la catifa. Una catifa amb totes les avantatges, s'ha de dir, perque pesa com un mort i deixa anar tant pél com un mamut llanut. Així que em necessitava per aixecar-la bo i enrotllada, deixar-la caure, i que s'espolsés una mica de borres de pél. No he pogut evitar de ressenyar-li la semblança que la nostra activitat tenia amb la mólta de gra de les dones africanes (euh..crec que masai, encara que no ho asseguro).
I ella: "I què et penses? que la situació de la dona tampoc no ha canviat tant."

Sàvies paraules, si senyor.

Oh My God!!! Acabo de darme cuenta que aún no tengo mi cinturón del verano de McDonald's!!! Suerte de la publicidad del messenger me ayuda a ver al luz...

Aprovecho las circumstancias para advertiros que si teneis que enviarme cartas en cadena (que por lo visto han vuelto a ponerse de moda) que sean sobre muertes horribles y violentas, que mi vidente particular ya me dijo que moriría de vieja en la cama.

Fi de carpes

Ahir vaig acabar la meva feina al casal. Reconeixem-'ho, cuidar criatures treu la teva part més masoquista: acabes mort, brut i amb atacs d'histèria, però arriba l'últim dia i penses com els trobaràs a faltar i et jugues el tipus fent-los fotos (és il·legal sense el consentiment dels pares, us ho dic des de ja, no fos cas que el neen trionfés a operació triumfo junior i tu utilitzessis la foto) perque, no ens enganyem, ja els trobo a faltar.

El que no trobo a faltar és la bonica música que ens van oferir ahir a les carpes. Globus i focus despistant a tot animal volador que s'hi acostés, lluna plena invisible sota els focus, molta gent, molta calor. I ritme. Pq a les carpes només existeix el ritme i els que van allà a ballar ho comprenen. El fet és arribar a l'extenuació, a deixar de ser tu mateix i ser només ritme canviant, mutant, brusca o subtilment. I així fins que no pots més, fins que el teu cos et diu prou, com si busquessis marxar-ne. I això, la gent que va a les carpes per seure, o beure o lligar, no ho comprendran mai.

Això fa que amb un parell de cop l'any n'hi hagi ben bé prou.

Amistaixar-se

Jo m'amisteixo
tu t'amisteixes
ell s'amisteixa...

Avui un nen de set anys m'ha explicat el mite de Teseu i el minotaure.
Encara hi ha esperança per a la història!!

Esperant que d''aquest casal en surtin uns quants historiadors...

Porto dues hores davant l'ordinador i els ulls em comencen a fer mal. Un dolor lleuger i constant, de cansament. La pantalla té alguna cosa de borrosa, i la resta de l'habitació sembla una miqueta més fosca que de costum. Només dues hores. I quan em passa això, quan em fa mal el cap de llegir, o se m'irriten els ulls per viatjar per la xarxa, quan em canso veient una película, no puc deixar de tenir por. Por perque amb 21 anys noto els ulls cansats, perque m'he passat tota la vida fent-los servir excessivament, i com continuïn desgastant-se no sé pas qué faré. perque de tant en tant sento un pànic irracional al fet de no veure.

Leer el periódico cuando deberías estar durmiendo:

Hoy me han sorprendido las nubes negras que se han formado en Sentmenat a media mañana, amenazando lluvia, cuando antes hacía ese sol brillante y abrasador como pocos. Sorprendido hasta que he llegado a mi casa, he abierto mi periódico y la iluminación me ha sobrevenido: por supuesto, hoy se aprobaba la ley del matrimonio homosexual!! Las nubes que yo observaba des de el área metropolitana de Barcelona no eran más que el anillo exterior de la tormenta que seguro se ha formado con epicentro Madrid. Los cielos se han abierto y los rayos han brillado sobre la capital (omitiré cualquier chiste relacionado con el edificio Windsor), cual manifestación divina de la Sodoma y Gomorra que se estaba creando en esos instantes en España. Lo que aún no he averiguado es si se han rasgado velos en las catedrales o no ha llegado a tanto la ola expansiva de la ira divina.

Por cierto, y ya puestos, observemos como en la oposición se han unido PP y Unió, la ala cristiana de CiU. Porque en cuestión de moral, los colores se dejan a parte.

No estáis ansiosos por saber si mañana nevará durante el día del Orgullo Gay en protesta de la naturaleza en pleno por semejante atrevimiento humano? Qué será lo próximo, quitarle a la Santa Madre Iglesia las subvenciones??