Entre sorolls de fons de
lluites absurdes, que no porten enlloc
creuen sobre la plana d'Europa
àligues daurades de mil significats
basardes encara recents, mal tancades,
engalanades de paraules noves
lloades com mai han sigut, per que
llimades de tota aspror
representen l'avui com no ho feien les altres
obrint nous fronts que no entenem
sense les paraules, ara rebutjades,
dolgudament sentides antany,
empàticament viscudes
histèriques paraules que mai van ser
imaginades: odi, por i
tantes altres que no cal recordar.
Lívides presències que ens recorren
encara que no ho volguem.

Rieu si us plau: tot això no significa res.


Què passa? Em feu reflexionar sobre la relaitat del món, i m'entren ganes de plorar i de riure, entre el patetisme i la gradiloqüència. Al cap i a la fi, tot serà pols.

Em pregunteu perque no escric des de fa tant de temps. Per què m'oblido del meu blog, quan no és veritat. Simplement, hi ha reflexions que no vols fer-les, textos que serien massa llargs, dubtes que només t'interessen a tu. O potser no. Però et ve de gust pensar-hi en silenci, sense el soroll de les tecles.

Dubte existencial núm. 2

Per què encara no s'ha fet cap manifestació al respecte a la AUTÒNOMA??

Dubte existencial núm. 1

Per a quin servei em cobren 7 euros de "documentació de matrícula" si me la faig jo per internet?