Entre sorolls de fons de
lluites absurdes, que no porten enlloc
creuen sobre la plana d'Europa
àligues daurades de mil significats
basardes encara recents, mal tancades,
engalanades de paraules noves
lloades com mai han sigut, per que
llimades de tota aspror
representen l'avui com no ho feien les altres
obrint nous fronts que no entenem
sense les paraules, ara rebutjades,
dolgudament sentides antany,
empàticament viscudes
histèriques paraules que mai van ser
imaginades: odi, por i
tantes altres que no cal recordar.
Lívides presències que ens recorren
encara que no ho volguem.
Rieu si us plau: tot això no significa res.
Què passa? Em feu reflexionar sobre la relaitat del món, i m'entren ganes de plorar i de riure, entre el patetisme i la gradiloqüència. Al cap i a la fi, tot serà pols.
5 comments:
Tiene un juego muy chorra, espero que perdonéis las tontería pedantes, pero son parte del juego. XD
El poema es fantàstic! A mi, que em costa entendre la poesia, m'ha encantat.
I és veritat, s'obren nous fronts quan els antics no s'han tancat o, millor dit, quan s'han tancat però dins encara una esfaraïdora munió de feres embogides criden i es maten i es reprodueixen entre elles esperant el moment per llençar (o llançar?) a terra el mur i devorar-nos sencers.
I la reflexió sobre el nou llenguatge políticamente correcte, que abandona paraules como odi i terror, que rebutgen les fletxes que apuntaven la realitat, i que són substituïdes pel llenguatge buit dels prospectes dels medicaments o, millor, per la xerrameca dels anuncis de Teletienda, recitats d'actors pornos que fan pujar i baixar l'AV-Flex o que estenen els seus cossos perfectes sobre matalassos LoMonaco...
Reflexió: Si tots estem tan fotuts o, millor, jodidos, putamente jodidos, si tants denunciem aquestes humiliacions, com és que no hi ha més persones en les manifestacions, com és que continuen manant els que manen, o com és que encara hi ha qui ens mani. Segurament, perquè no som més que un malaït ramat de morts que vomiten de tant en quant en retrovar-se amb vells amics al carrer o per internet.
BrroouaAAaaAAghhh!!!
M'alegra que t'hagi agradat.
A mi potser el que em fa més por és aquesta manera d'actuar ara tan políticament correcte que de fet, amaga moltes coses.
q no fem res? Jo que sé. I per que va pujar aznar al poder? I sarkozy????
No ho entenc
PD: es llençar. I maleït.
¡¡¿Es que nadie va a dignarse aller este poema?!!
¡¡ZAFIOS!!
"a leer", quería decir, que si además de leer poco, no entienden lo poco que leen...
Post a Comment