7.02.2007

Ens diuen que no desconfiem, que les reformes són a millor, i que ens equipararan a Europa, d’una vegada per totes. Ens diuen que prou de plorar i queixar-se, que Bolonya serà una millora. I nosaltres els mirem perplexos, sorpresos de què creguin que encara confiem en les reformes educatives. Nosaltres! Els de la generació de l’ESO!

20 de Juny, El Periódico, entrevista a la contraportada d’Antoni Serra Ramoneda, actual president de l’agència de la qualitat universitària, antic rector de l’UAB i antic president de Caixa Catalunya. Escoltem les opinions de qui implantarà Bolonya:

- Els alumnes s’eternitzen en els estudis, molts els deixen. L’oferta no s’ajusta a la demanda.
- Les preferències dels estudiants sçón preocupants. (…) estudiants amb les notes més altes van a parar a carreres on no les necessiten, amb el consegüent malbaratament de massa encefàlica.

És a dir, que si treus més de 7 a la selectivitat t’estan vetades les carreres de nota de tall 5,00. Però i les enginyeries, moltes de les quals tenen 5? I matemàtiques? O és que potser s’està referint a les carreres de lletres, que com tots sabem, només les fa la gent que no serveix per a ciències, sense que la vocació tingui res a veure?

- Com pot tenir la universitat més diners sense recórrer a l’erari?
- Apujant les matrícules al mateix temps que s’instaura un sistema de beques com Déu mana.
- La pujada de taxes és impopular.
- Passa una cosa curiosa. ¿Quant costa treure’s el carnet de conduir? ¿Més de 1000 euros? Més que un curs universitari, però tothom el paga i ningú protesta. Si augmentés el preu de la matrícula la gent s’ho pensaria més abans d’abandonar els estudis.

Què? M’he perdut. Què té a veure una cosa amb l’altra? Potser a ell que és president no l’hi exigeixen carnet propi, però t’asseguro que a mi sí, i que depén d’on visquis sense carnet no t’agafaran perque presupossen que arribaràs tard a tot arreu. És doncs, una inversió, no una diversió. I que consti que em sembla molt car eh? Però que puc fer, si és una empresa privada i no puc demanar abaratiments?
Doncs apugem les matrícules, perque 500 euros li sembla poca cosa (és el sou d’un mes de la majoria d’estudiants que treballen) i clar, decidim deixar les carreres, perque a més, com que hem triat lletres per fer alguna cosa perque a casa ens avorríem…
Potser això sigui degut a un pla d’estudis mal organitzat, a la impossibilitat de combinar feina i carrera, cosa que allarga els anys d’estudis, o a la falta de motivacions, tant de professors com externes (història? Ahh…però amb això que faràs després?). Però si us plau, encarim les carreres.
Respecte a les beques no em queixaré, és clar. Però després d’anys de “i tant que apujarem les beques!” començo a dubtar-ne moltíssim.

- En què es diferencia la universitat de fa 25 anys en què va exercir de rector de la d’ara?
- La dedicació del professorat és molt més gran. Dels estudiants, el que més em crida l’atenció és el passotisme, almenys en determinat tipus d’estudis. Arribes a una classe d’Econòmiques, comentes algun fet inesperat de l’actualitat econòmica que creus que els pot interessar, i no en tenen ni idea.

Potser és que es fa vell i comença a criticar la joventut. O potser és que va triar una carrera on el 90% s’hi fiquen per poder treballar en un banc i cobrar més de 1000 euros al mes. I de fet, les matèries no els importen, però és clar, no s’havia de desaprofitar massa encefàlica oi? (per cert, si es passa per ciències l’informaran que pes del cervell i intel•ligència no tenen perque anar lligats, ja que els neandertals tenien més massa que nosaltres)…

6.11.2007

proverbio africano

Cuando dos elefantes luchan es la hierba la que sufre

5.21.2007

Encara resonen en el meu cap els plors de Nausicaä, i el so dels blogs i les veus que no són reals més que en el meu cap, però que sonen de maneres concretes i diferents.
Observo de reüll fotografies d'animals que van existir només perque algú fa molt temps va decidir descriure'ls, pintar-los, classificar-los. Tot el que la ciència té d’artificiosa, de paradigmàtica, està allà.
Encara una mica més enllà, el record d’un lloc i d’un temps, i de paraules que es barregen sense cap sentit per formar coses que potser en un inici tenien alguna coherència però que ara mateix no puc arribar a entendre. És absurd.

Em rellegeixo. Ràpides, com amuntegades, paraules que són veritat i alhora no.
Són per a ningú, una manera de fer desaparéixer el nus del meu estómac.

4.08.2007

"El sexo es como un friso épico"

Después de que me fuera revelada esta frase, empecé a entender mucho mejor la mentalidad masculina.

3.21.2007

Caçant papallones, ignorant d'on vénen...

19 de març de 2007, El periódico. Entrevista a la contraportada. Una dona del sud-est asiàtic, Veasna Chan, va ser venuda com a esclava sexual però va poder escapar gràcies a l'ajuda d'un client, i avui, denuncia la falta d'interès de governs (del sud-est i d'Europa) per ajudar a les dones com ella.
Res de nou sota el sol. L’esclavitud canvia de noms i formes, però es manté. Es sofistica, els donen drogues per mantenir-los controlats o treballen per marques superguais com Ikea, però continuen sent mercaderia.
La reflexió però, em va venir per un altre lloc. Llegeixo: “Bajé la dosis de droga y esperé la ocasión. Y esa ocasión llegó de la mano de un cliente vietnamita. Tres compañeras y otro cliente chino sostuvieron la cuerda confeccionada con sábanas anudadas por la que bajé desde un cuarto piso.”
I continuo: “Perdón, ¿ha dicho que dos clientes la ayudaron?
--Sí. La mayoría no sabían que éramos esclavas sexuales. Creen que cobras por el servicio. A menudo son ellos los que salvan a las chicas.


No critico l’actuació d’aquests homes. Es van arriscar, i la van ajudar. La policia no té mitjans ni interés, per a què intentar recorre-hi?
Però què vol dir exactament que no saben que són esclaves sexuals? Com? Vaig pensar en el nostre país. Estant insinuant que quan es va a buscar els serveis d’una prostituta i et trobes que és rossa, amb ulls blaus, i que quasi no entén l’espanyol, no et preguntes si està allà voluntàriament o potser és part d’una de les moltes màfies? Si fa això per necessitat, o per obligació, o per por? I quan té cara de ser massa jove?
O és que potser dir que no se sabia res és el més fàcil, no preguntar, no fer suposicions, no pensar. Són potser innocents simplement perque eren ignorants? Fins a quin punt no ho feien voluntàriament, inconscientment?

Vas a comprar a una botiga en cadena, i et preguntes quan de tot això ho han fet nens o semi-esclaus. Però és difícil saber-ho, i acabes no buscant, no interessant-te. Però la prostitució està allà, l’esclau és davant teu i només cal preguntar.

Ningú va anar a buscar les altres, i eren 200. El turisme sexual va en augment. I Chan es lamenta perque si se sap que ha exercit la prostitució no voldran casar-se amb ella.

Ser dona és un fàstic.

3.13.2007

Podria escriure moltes coses. De fet, tinc molts articles. Un que parla de la correlació entre drogues i fracàs escolar, i per tant, pren decisions per mi, fins i tot intenta llegir-me el futur. Un altre que em dóna esperança i em detalla el nou moviment per la defensa dels drets de les dones sorgit a l'Iran, esperança que em treu la nova llei del govern britànic que ha decidit sol·lucionar la diferència de sous entre homes i dones abaixant-los tots per igual.

Però per a què? Que potser no està escrit ja? De què servirà? Us mourà a vosaltres? Ho farà amb mi? Em treurà la tristesa que tinc en aquest moment i que no aconsegueixo que se'n vagi?

2.12.2007

A Alemanya!!!

A veure...danke, willkommen...sí, crec que no sé dir res més. Sort que allà sí que aprenen anglès a l'escola. Gràcies "casero" per la foto.

1.14.2007

El Periódico, 14 de gener de 2007, pg. 40:

Amb els coolhunters passats de moda, el que es porta ara són els analistes de tendències. Daniel Córdoba-mendiola, de 31 anys, n'és un. Dirigeix The Hunter [pero no havien mort???], una consultora de Barcelona que es dedica a assessorar sobretot el sector de l'oci i la cultura sobre tot allò que es consumirà en els pròxims anys. (...)
La Bíblia dels analistes de tendències és el màrqueting, i la seva fe no té límits. " Vol saber quin és el millor accessori de la temporada?", pregunta Córdoba-Mendiola." Un fill. Un cop ja has viatjat, ja tens la teva carrera i el teu estil de bossa, què més pots tenir? Un fill, que es convertirà en el pròxim centre de consum de la teva vida".

Así que venga, aplicaos el cuento y follad, hijos míos, pero sin condón y con pareja hetero, como manda el Papa. Yo lo haría, pero ya sabéis, aún no he terminado la carrera y por el número de bolsos que tengo aún no he encontrado mi estilo....