"Tierra de abundancia"

Wenders. Abans d’anar-hi havia llegit al diari que ell estimava Amèrica, i feia una pel·lícula d’autoreflexió partint d’aquest supòsit.
Un paranòic, un excombatent obsessionat amb l’11-S que vol defensar la Pàtria (i pàtria en aquest cas, només pot portar majúscules). Es troben, o més aviat, ell és trobat per la seva neboda, una noia innocent, angelical, tan encantadora que no sembla haver estat a Gaza. Potser va donar-se un cop de cap contra algun dels tants murs de la Terra Promesa. En realitat, ella també està obsesionada amb les torres, i de fet, crec que el director vol demostrar-nos que tots els americans es van sentir en shock amb el tema atemptats. Que molts encara ho estan. Que molta de la gent que viu i sobretot, que combat actualment als EUA és com aquell home, buscant l’enemic, aquell enemic que abans era vermell i ara porta turbant. Incapaços de reconèixer res més enllà. Potser la millor frase de tota la pel·lícula és quan ella li explica com amb l’11-S els musulmans que vivien al mateix barri que ella van sortir a vitorejar al carrer veient com queien les torres i que no eren terroristes, sinó gent normal. I ella, sorpresa, des de la seva visió blanca, de nena sommiadora, exclama: “Ens odien!”.
Crec que aquest és el quid de la pel·lícula. Els odien, i ells no saben perquè.Haig de dir però, que a una europea com jo de les zones més dessacralitzades de la Unió crec que li costa poder arribar a entendre de debó el film, per què ni sóc capaç de comprendre una visió de la vida massa innocent per a mi, que crec que pràcticament no existeix, perquè sóc incapaç de sentir la paranoia profunda, i sobretot, sobretot, per què mai he tingut un sentit de la pàtria com el que poden arribar a tenir ells, inmersos en l’amor a un himne i una bandera que creuen que significa tantes coses i per què mai quedaré en shock davant un atac, ja que la nostra memòria en recorda de molt recents. Tant recents, que potser no s’han acabat. I no em refereixo exclusivament al terrorisme. Que mirin els de l’altres bàndols dins de si mateixos.