A la una del migdia, acalorada com estava després d'un llarg viatge fins la universitat en un cotxe (el meu) sense aire acondicionat, la meva mare m'ha demanat que l'ajudés a entrar la catifa. Una catifa amb totes les avantatges, s'ha de dir, perque pesa com un mort i deixa anar tant pél com un mamut llanut. Així que em necessitava per aixecar-la bo i enrotllada, deixar-la caure, i que s'espolsés una mica de borres de pél. No he pogut evitar de ressenyar-li la semblança que la nostra activitat tenia amb la mólta de gra de les dones africanes (euh..crec que masai, encara que no ho asseguro).
I ella: "I què et penses? que la situació de la dona tampoc no ha canviat tant."
Sàvies paraules, si senyor.
1 comment:
Jo diria que està acceptat. tot iq ue reconeixo que sona millor catifa, ho vaig a canviar pa que veas el que li fas fer a una convalescent.
Post a Comment