8.29.2005

Busco una realitat. Mai he suportat els últims dies d’agost. Setembre, amb les seves festes majors i la seva preparació de l’hivern et fa tornar a l’activitat. Finals d’agost, amb aquest aire calent que es refreda a les nits, amb la pesantor d’uns moments que no fan res, que no porten enlloc, em semblen un malbaratament de vida. No tant de temps com de vida. Perque l’ambient és dens, tan dens que a penes pots pensar amb claredat fins que no arriben les tantes de la matinada, quan fa prou fred per reaccionar. A aquelles hores procuro llegir i tanmateix sempre són paraules difuses, com si tot allò tingués alguna cosa de ridícul. Com si Hinton, Kafka o qualsevol declaració de blog fossin mentida. I no és que les seves declaracions siguin menys dramàtiques, no. És que tot va massa lent.

3 comments:

eightiesfan04 said...

jaja, pobre noia...
si tinguèssis exàmens com jo no pensaries tant sobre la vida, ni et sobraria temps..., per tant ja saps, l'any que bé et deixes asignatures per septembre.

Ferdinand G said...

és veritat, aquesta lassitud de final d'agost és odiosa. i la lassitud del començament de setembre, pitjor.

hatsue-san said...

Em sembla que pensaria igual si tingués examens, pq amb la calor i el ritme que porto per estudiar se'm faria una muntanya...
Per sort, a principis de setembre entre les festes majors que vulguis o no ja animen, i que ma germana comença curs el 15 i s'ha de comprar moltes coses doncs ja m'animo més...