M'agrada caminar ràpid, amb passos llargs, segurs. És com si et moguessis i tot es mogués cada cop a més velocitat, accelerant.
En canvi, córrer no és agradable. Quan corres, el vent bufa a la cara més fort, la gent et mira, la teva temperatura corporal augmenta, la bossa colpeja la cama amb més força de l'habitual, i llavors penses, "qué estic fent?" I en aquesta pregunta no n'hi ha tan sols una sinó moltes més, i es podria incloure tota la meva vida en aquesta única frase.
Però camino, i m'agrada fer-ho sola, ràpid, amb ritme, com si sapigués on vaig quan no és veritat. Caminar amb velocitat és la millor manera de què ningú s'hi fixi, com si no hi fossis, com si no fos jo però és quan més sóc jo. Abstraient-me, veient-t'ho tot i res, sense buscar, sense pensar realment, aspirant l'aire del món, sorolls i olors barrejats, contactes de braços. Aquestes vegades podria caminar fins l'extenuació. És com una iniciació a alguna cosa. Però sense saber i sense raons.
2 comments:
No crrerías para coger el bus o el tren??, Yo siempre he creido que era mejor correr que caminar rápido,porque cuando caminas rápido te desesperas más pensando que no vas a llegar, si corres hay más posibilidades. Además caminando rápido te acaban doliendo los gemelos mucho, te lo dice una experta cogedora/perdedora de autobuses. La mochila siempre es incómoda si...
Jajaja. Claro que correría. No es eso lo que quería decir, sino hablar de caminar. La mayoría de las veces no camino rápido para llegar antes a ningún sitio, lo hago pq m gusta.
Post a Comment