Gent

El fet de no tenir ràdio al cotxe et permet reflexionar molt sobre les coses. Tant que a vegades no arribes a enlloc, i et perds en tu mateix. Avui m'ha vingut a la ment com a vegades la gent té la capacitat per sorprendre'm. Com et fixes unes idees de la gent, i de cop, et trobes que t'estan destrossant tot un esquema sencer. I això m'encanta. Com a vegades, trobes gent de ciències que et parla de Chaucier, gent que et parlen d'un tipus de música que ni remotament pensaves que escoltaven o en sabien alguna cosa, simplement pel fet que algun dia t'havien dit que escoltaven això o allò, o gent que et diu com es va sentir veient una película o llegint un llibre i resulta que vau compartir un mateix sentiment. A vegades algú et sorpren amb una sensibilitat o un enginy que li desconeixies. I quan em passa això primer em sorprenc (i poso els ulls que posa ma cosina de vuit mesos quan descobreix que el vidre és transparent però no es pot travessar) i segon, em sento motivada a conèixer millor les persones, a trencar tòpics, a creure amb fe que tothom té un fons i que les persones no s'acaven de descobrir mai. El món es torna més excitant.