Primo nuevo!

Aunque debo confesar que en lo que más he pensado ha sido en lo que debe doler un parto.
Pero es precioso, pesa 4 kilos y tiene unos ojos enormes.

L’habitació busca amb què omplir-se.
Ella no serveix, nina de porcellana,
poncella pàl•lida de prímula
que permet veure a les fades
si estàs prou temps amb ella
aspirant el seu silenci,
bevent les seves pupil•les,
guaitant el buit infinit que la rodeja.
Esperant algun soroll.
Cercant un alè que no trobes
encara que plantis un mirall al seu davant.

Por vueltas que le doy, esto es lo que quería comprar: fresas. Con nata, con crema, con chocolate...fresas y más fresas que se han convertido en una pequeña obsesión porque hoy todas las fruterías están cerradas.

En fin.

Palma de Cantabria, capital Brasilia

Ma germana de 12 anys estudiant geografia: falta total d'interés o gran capacitat de globalització?

Hoy, volviendo alegre y desconfiada después de un duro lunes de clases al dulce remanso de paz que es el hogar, he visto, oh desdicha, un camión verde...lleno de árboles de navidad!!!!!
Una de dos: o el duendecillo verde que trae los árboles de navidad al mundo se ha modernizado, o los árboles de navidad no son más que una tradición convertida en consumismo de masas.

Qué debo creer?

Pd: No hay tono irónico.

A l’Honorable president americà, a l’honorable president palestí Mahmud Abbas i a la resta de la comunitat internacional:

Després de 5 dies de la campanya “Núvols de tardor”, ens hem adonat que aquests no són els mètodes més adecuats i hem decidit que de moment ens protegirem de l’amenaça terrorista que suposa el govern d’Abbas només amb la vigilància de les fronteres i de les principals vies. Tant jo com els meus companys en el govern, el molt honorable tot-i-que-no-tan-demòcrata-com-jo primer ministre Ehud Olmert i la ministra d’Assumptes Exteriors, Tzipi Livni lamentem molt que l’atac d’aquesta matinada hagi matat 18 civils, entre ells diversos dones i nens. En paraules de la meva colega Livni "Israel no té la intenció de ferir gent innocent", "només actua en defensa dels seus ciutadans". "Desgraciadament,, durant els combats a vegades es produeixen incidents tristos como el d’aquest matí". Fins i tot, i per a què es vegi bé la nostra bona voluntat, oferirem ajuda humanitària i mèdica a les víctimes, que no sigui dit. Això si, en poc temps prepararem una nova ofensiva, sempre intentant ferir el menor nombre possible de civils palestins, per tal d’evitar el llançament de coets a les nostres ciutats, que sinó els radicals em protesten i no em deixen fer política social.

Atentament, Amir Peres, ministre de defensa israelí


A vegades em pregunto...realment volen que els palestins parin els atacs terroristes???

L'ombra de Lucrècia?

Dijous 2 de Novembre, El Periódico, pàg 32:

"M'havia promès amb un home, però les que havien de ser la meva cunyada i la meva sogra no m'estimaven i van difondre falsos rumors sobre mi".
Escriure una carta de protesta no va ser suficient perquè Mina evitès l'injust veto imposat. I va ser llavors quan va optar per cremar-se a l'estil bonze. Només per "demostrar que estaven equivocades".


Però Mina va sobreviure, i el seu cos no va ser portat al fòrum. Fi.

Entre sorolls de fons de
lluites absurdes, que no porten enlloc
creuen sobre la plana d'Europa
àligues daurades de mil significats
basardes encara recents, mal tancades,
engalanades de paraules noves
lloades com mai han sigut, per que
llimades de tota aspror
representen l'avui com no ho feien les altres
obrint nous fronts que no entenem
sense les paraules, ara rebutjades,
dolgudament sentides antany,
empàticament viscudes
histèriques paraules que mai van ser
imaginades: odi, por i
tantes altres que no cal recordar.
Lívides presències que ens recorren
encara que no ho volguem.

Rieu si us plau: tot això no significa res.


Què passa? Em feu reflexionar sobre la relaitat del món, i m'entren ganes de plorar i de riure, entre el patetisme i la gradiloqüència. Al cap i a la fi, tot serà pols.

Em pregunteu perque no escric des de fa tant de temps. Per què m'oblido del meu blog, quan no és veritat. Simplement, hi ha reflexions que no vols fer-les, textos que serien massa llargs, dubtes que només t'interessen a tu. O potser no. Però et ve de gust pensar-hi en silenci, sense el soroll de les tecles.

Dubte existencial núm. 2

Per què encara no s'ha fet cap manifestació al respecte a la AUTÒNOMA??

Dubte existencial núm. 1

Per a quin servei em cobren 7 euros de "documentació de matrícula" si me la faig jo per internet?

Segur que més d'un ho ha llegit. Venia al metro, i jo ho he buscat per la xarxa, i sí, és cert. Em refereixo a les cuddle parties, o fiestas del achuchón (en català festes de l'abraçada?), en què per 15 euros et pots dedicar a abraçar-te i mimar-te amb una quants extranys en pijama. Res de sexe. Erotisme fora. Simplement, una mica d'amor.
Volia fer un comentari, però hi ha molt a dir i tot és tant evident que no val la pena. Si s'ha de pagar per això, què puc afegir?
Els que tingueu amics/parella/família/animal de companyia etc...aprofiteu i abraceu-los. El dia de demà us costarà diners.

Dos días de impaso, palabra que por lo visto no existe.

Quin partit no és terrorista a Israel i Palestina?

S'ha mort Arafat, Sharon en coma, Hamàs primera força de govern (no reconeguda pels Estat Units)...és el final, el principi, un cercle viciós, una nova onada de violència...?

De moment, Palestina és verda.