Ugh. La meva desconnexió del món virtual continua endavant ( i també la meva absoluta sensació de no saber res del món modern). També avança el lllibre de la Millett, entre conte i conte de Vargas Llosa. Em trobo amb fragments discutibles (la seva visió de l'època medieval em molesta moltíssim) però tb de molt interessants, sbtt per la discussió de la identitat femenina (k porto carregant a sobre des de fa un cert temps). Això li contesta una dona americana k havia sigut esclava, feminista i abolicionista, a un cura k va dir k les dones eren débuils criatures sense dret a vot:
" Ese hombre dice que las mujeres necesiitan ayuda para subir a los carruajes oo salvar obstáculos, y k en todas partes se les ceden los mejores sitios. A mí nadie me ayuda a subir a los cochhes ni a saltar los charcos, ni me oofrece su asiento...y ¿ no soy acaso una mujer?
[...]
He sidoo capaz de trabajar y-cuando podía- de comer tanto como un hombre, ¿y también de aguantar el látigo! Y ¿ no soy acaso una mujer?
He traído al mundoo trece hijos, y he vistoo cómo los compraban ootros hombres, pero sólo Jesús ha oído mis llanto...Y ¿no soy acaso una mujer?"
Sojourner Truth, 1851
Qui diu que les dones no són fortes?
D'altra banda, si som fortes, haurem d'aguantar que les coses canviïn, encara que a vegades em causi terror veure com tot al meu vooltant sembla diferent cada dia que passa. Encara que no el pugui entendre. D'acoord, si, ja estic fent filosofia barata d'un prooblema personal, que al fi i al cap, no té més importància. A vegades la gent canvia, i simplement, ja no hi ha la connexiió d'abans, i només queda lo que es recorda. Es guanya i es perd. Pero vaja, tinc dret a entristir-me per aquelles parts meves que marxen sense remei, no? I els amics amb el que no et veus com abans són part meva, i això no m'hoo pot treure mai ningú. Només esppero que sigui una fase, i que en realitat, noo sigui una pèrdua. Pot ser??
No comments:
Post a Comment