Després de passar els últims dies una mica ocupada (i nerviosa) per la exposició de mètodes, he arribat a la conclusió que el món es divideix en bàndols: els que han llegit l'Ulises de Joyce i els que no, els que veuen pelis de Fellini i els que no, els que riuen amb Woody Allen i els que no...
Jo sóc dels que aigualeixen el Listerine amb aigua.
El que li trobi un sentit metafísic a tota la qüestió, el convido a prendre alguna cosa. XD
3 comments:
jaja, lo del ulises o la odisea ya lo decían en una serie(a lo mejor friends) y el que se la lee lo hace porque los demás dicen que es tonto si no se la lee, después resulta que nadie se la ha leido... quién es el que queda como tonto entonces???
la veritat és que no entenc gaire aquesta divisió de persones que fas... el món no és blanc i negre.Per cert, Josep Pla també feia aquest tipus de divisions(i això que jo no he llegit l'Ulisses, ni miro Fellini o Woody Allen). A la vida hi ha temps per a tot i per a res.
Per cert, jo el listerine no l'aigualeixo.
PD: ja veus que he fet els deures :P
mmm....vais por el buen camino...
(iba a añadir jovenes padawans pero m ha parecido excesivo XD).
No parlava tant de veure el món en blanc i negre sinó de les divisions que es creen, que sempre fem compartiments, i això és així. Lo del listerine? Bueno, o metàfora o contrapunt còmic. Agafeu com vulgueu. XD
I si, lo del Ulises ho deien en plats Bruts, i era una bona conya. D'aquí k comenci la classificació amb ell, encara k no va ser en el primer que vaig pensar. ^^
Post a Comment