...Conversa?

Val. Val. Ahir vaig tenir por. Molta por. No aquell tipus d'espant que tens al veure una peli, sinó por de debó. M'explico:
Ahir feien l'obra de teatre els de la classe de ma germana de l'antiga 4t d'EGB. Em va tocar a mi. I clar, als nens els portes d'hora, pero tu entres mitja hora després. I allà estava jo, perduda entre mares i àvies. Em vaig trobar amb una que coneixia, el seu fill anava amb ma germana des de la guarderia. Vam anar a prendre un café. I amb una altra mare, vam (de fet van) protagonitzar una bonica conversa sobre els cavalls i quan de bé s'ho passen els nens. Des de quan són tan pijos a la meva escola?
Tornem a fer cua, em trobo amb una altra coneguda. De què vam començar a parlar? Dels nens, dels esplais, de l'obra. Llavors va ser quan em vaig adonar que estava participant-hi. I que no tindria cap fill fins que no hagués oblidat tot allò i retornessin les idees platóniques que un es fa sobre al maternitat. Em vaig veure allà, integrada en aquella conversa banal com poques. Una suor freda em va recórrer l'espatlla.