Val. Val. Ahir vaig tenir por. Molta por. No aquell tipus d'espant que tens al veure una peli, sinó por de debó. M'explico:
Ahir feien l'obra de teatre els de la classe de ma germana de l'antiga 4t d'EGB. Em va tocar a mi. I clar, als nens els portes d'hora, pero tu entres mitja hora després. I allà estava jo, perduda entre mares i àvies. Em vaig trobar amb una que coneixia, el seu fill anava amb ma germana des de la guarderia. Vam anar a prendre un café. I amb una altra mare, vam (de fet van) protagonitzar una bonica conversa sobre els cavalls i quan de bé s'ho passen els nens. Des de quan són tan pijos a la meva escola?
Tornem a fer cua, em trobo amb una altra coneguda. De què vam començar a parlar? Dels nens, dels esplais, de l'obra. Llavors va ser quan em vaig adonar que estava participant-hi. I que no tindria cap fill fins que no hagués oblidat tot allò i retornessin les idees platóniques que un es fa sobre al maternitat. Em vaig veure allà, integrada en aquella conversa banal com poques. Una suor freda em va recórrer l'espatlla.
6.11.2005
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
4 comments:
XD moooltes gràcies, però són 5000 per drets de frase, o fer la vista grossa quan et vingui veure demà al saló, tu tries. XD
Espera...estás dubtant de mi?? Pensa que a Moises per fer el mateix li van prohibir l'entrada a la Terra promesa...
tu veuràs k fas XD
bueno, seguro q se te olvida enseguida, piensa sino q eran las ciercunstancias las q les hacían hablar de esos temas, cuando no están todeadas de madres-mujeres deben tocar otros temas.
aish, sonia, m gusta ver k aun keda gente tocada por la fe en la humanidad
Post a Comment